Quim Balaguer

 
Ara escriuré com a funcionari. Ho sóc des de fa ara dos anys (tot i que me'n vaig passar molts com a substitut i interí), i n'estic molt content i orgullós. Content perquè aprovar oposicions va suposar treure's un pes del damunt (estabilitat, poder treballar almenys dos anys seguits a la mateixa escola,...) i orgullós perquè sempre he sigut un gran defensor de l'educació pública. És per això que em dolen tant certes actituds dels funcionaris, en el sentit més pejoratiu del terme. Consti per endavant que he treballat amb meravellosos professionals que s'estimaven la seva feina tant o més que jo.

Però, a carai!!! Quan m'he topat amb funcionaris d'aquests que no entenen la seva feina, i que per a ells treballar vol dir cobrar a final de mes, ufff què difícil!! Per cert, no cal que siguin funcionaris. Si hi ha algun interí, les seves condicions laborals són iguals.

El que dic. Quan topes amb aquesta mena de funcionaris, no hi ha res a fer. Com que tenen la feina assegurada... no la defensen, ni l'estimen, ni els preocupa. Tant fa. L'Administració els renova automàticament el contracte el 31 d'agost per a l'any que ve, i l'altre, i l'altre,... Repeteixo que no cal ser funcionari. Sent interí també val. La diferència és que el funcionari va fer un gran esforç per aprovar oposicions, i l'interí un any es va apuntar a una llista. Però a l'hora de no fer la seva feina, els drets són els mateixos.

Que arriben tard? (m'he trobat que venien a treballar una hora cada dia...) Cap problema. Que no fan la seva feina? No passa res... Aquesta és la indefensió a la que em referia al títol. No s'hi pot fer res. Es pot cursar una queixa a SSTT, a Inspecció, al coordinador de zona,... només queixes telefòniques o orals, per què no existeix un document que permeti deixar constància escrita de la queixa. Què passa amb aquests funcionaris (o interins)? Res. Automàticament renovats. Com a molt, un paper on la direcció del centre expressa que no vol que aquest treballador continuï al centre. Llavors, un altre centre es menjarà  el "marró" l'any que ve.

Suposo que la solució passa per modificar la llei d'accés a la funció pública (i de permanència, hauria de ser), però això es veu que és molt difícil. Per tant, ens queda aguantar, i esperar que l'any que ve vingui algú amb ganes de treballar. Mantenir una direcció amb les idees clares i amb l'autoritat moral necessària per fer creïble el projecte també ajudaria, però si algú fa tard repetidament,... què queda? L'amenaça? Les bronques? Si total, l'any que ve tornará...
 
Diumenge que ve, 7 de juny, es fan (no dic es celebren) les eleccions europees. Mira que sóc un defensor del sistema democràtic, i crec que tots tenim el deure d'anar a votar. Per allò de no poder-nos queixar després, i perquè tenim el que ens mereixem, i perquè si no... què? Quina alternativa hi ha? (realista).El cas és que entre tots els polítics me n'han tret les ganes. No he fet cap estudi (ni penso fer-lo), però s'ha citat la paraula Europa en alguna propaganda electoral? Em sembla que no. Només Espany, Catalunya,... Bipartidisme, Tripartit, primàries,...

A primers de maig vam anar de viatge de final de curs amb el CFA Mollerussa a Brussel.les. Vam tenir la sort de poder visitar el Parlament Europeu, seu de tot això que es vota ara. A l'entrar se'ns va fer una xerrada sobre què és Europa. La real, no la que ens estan venent ara els nostres polítics. Ens la va fer un periodista de Térmens que es diu Joan Orobitg. Molt bo. Ell sí que s'ho creu, això d'Europa. Hi va posar tant d'émfasi en la seva explicació que jo vaig pensar "si ens venessin això els d'allà, tindríem una altra idea d'Europa". Amb totes les incongruències que volgueu, divergències entre Europa/Estats, lentitud del procés, augment dels països pertanyents,... d'acord, però en Joan ens va explicar què és Europa i per a què serveix. Una política basada en complir per part de tots els estats membres els mínims que designa el Parlament, i Déu-n'hi do!! La de coses que no ens imaginem i que es decideixen a Brussel.les (hores laborals, permisos diversos, beques d'estudiants, aspectes sanitaris, mediambientals, admissió d'altres països,...)

Torno al tema del principi. Els nostres polítics ens han demanat quina Europa volem? I o ens venen la Catalunya o l'Espanya que vindrà? Suposo que és com el peix que es menja la cua. Hi ha desafecció per Europa, i els polítics parlen dels temes que els donen vots i audiència, i com que no parlen d'Europa, creen desafecció...

Com molts altres temes, solució difícil. Potser caldria que tots (els nostres polítics també) féssim una visita a Brussel.les i parléssim amb el Joan...