Ja torno a treballar ... Gairebé tres setmanes després. El fet bondat de la bona, i sembla que ha donat resultat, Malgrat alguna recaigudeta sense gaire importància i alguna sentida. Sóc un malalt crónic i m'hi hauré d'anar acostumant...
Reprendre per tercera vegada el curs en tres mesos no és facil, malgrat els mestres tenim la sort de tenir un sustitut pocs dies després (a vegades hores) de demanar una baixa. Durant el curs present han arribat vàries substitutes a l'escola d'adults (una per a cada baixa), i per tant els alumnes ja han tingut tres profesores diferents en dos mesos. Tampoc és fàcil per a elles. I a més, tenint en compte que el substitut rarament ha sentit a parlar de la formació d'adults, i que entra en un món professionalment desconegut.
I és clar, és aquí on entra en joc la professionalitat.
Hi ha una sèrie d'elements que no poso en dubte: tothom es presenta a l'hora a treballar, accepta la feina que se li encomana, i fa les classes el millor que sap. Recordo que en la majoria dels casos ni tan sols es coneix l'existència de la formació d'adults. La voluntat és bona.
Pero la profesionalitat és una altra cosa. La profesionalitat també és voler aprendre la feina que ara et toca fer, acceptar tots els consells que et puguin donar,... i preguntar tot el que set'acudeixi. I estranyar-se quan et diuen fes el que vulguis, o el que puguis (que també es dóna el cas...) Si no en saps, o ho desconeixes... Com pots fer els que puguis o vulguis?
Aquí entra també la professionalitat dels que ja hi treballen, i han de donar suport i fer seguiment de la feina del substitut. I també és una manca de professionalitat deixar-lo al seu liure albiri, perquè això perjudica directament a l'alumnat, a les classes, i evidentment al professor que rependrà les classes quan acabi la seva baixa.
Quin sentit té elaborar una programació i després dir-li al substitut "fes el que vulguis?", i deixar-lo hores treballant sol al despatx?, i no preguntar-li mai què ha fet avui? Cal una figura dins el claustre, o dins l'equip directiu que faci les funcions d'acompanyant o de suport del nous membres que s'incorporen a la feina, encara que sigui de manera eventual, perquè així no es trenca ni es desvia la línia de l'escola, una línia que en molts casos ja és difícil de seuigr inclús pels mestres que treballen cada dia de l'any al centre.
En fi, els mestres som corporativistes (molt!) i ens costa dir que un company ho fa malament, i per tant, callem i seguim, que total, pobret fa el que pot i total, només seran uns dies...
Reprendre per tercera vegada el curs en tres mesos no és facil, malgrat els mestres tenim la sort de tenir un sustitut pocs dies després (a vegades hores) de demanar una baixa. Durant el curs present han arribat vàries substitutes a l'escola d'adults (una per a cada baixa), i per tant els alumnes ja han tingut tres profesores diferents en dos mesos. Tampoc és fàcil per a elles. I a més, tenint en compte que el substitut rarament ha sentit a parlar de la formació d'adults, i que entra en un món professionalment desconegut.
I és clar, és aquí on entra en joc la professionalitat.
Hi ha una sèrie d'elements que no poso en dubte: tothom es presenta a l'hora a treballar, accepta la feina que se li encomana, i fa les classes el millor que sap. Recordo que en la majoria dels casos ni tan sols es coneix l'existència de la formació d'adults. La voluntat és bona.
Pero la profesionalitat és una altra cosa. La profesionalitat també és voler aprendre la feina que ara et toca fer, acceptar tots els consells que et puguin donar,... i preguntar tot el que set'acudeixi. I estranyar-se quan et diuen fes el que vulguis, o el que puguis (que també es dóna el cas...) Si no en saps, o ho desconeixes... Com pots fer els que puguis o vulguis?
Aquí entra també la professionalitat dels que ja hi treballen, i han de donar suport i fer seguiment de la feina del substitut. I també és una manca de professionalitat deixar-lo al seu liure albiri, perquè això perjudica directament a l'alumnat, a les classes, i evidentment al professor que rependrà les classes quan acabi la seva baixa.
Quin sentit té elaborar una programació i després dir-li al substitut "fes el que vulguis?", i deixar-lo hores treballant sol al despatx?, i no preguntar-li mai què ha fet avui? Cal una figura dins el claustre, o dins l'equip directiu que faci les funcions d'acompanyant o de suport del nous membres que s'incorporen a la feina, encara que sigui de manera eventual, perquè així no es trenca ni es desvia la línia de l'escola, una línia que en molts casos ja és difícil de seuigr inclús pels mestres que treballen cada dia de l'any al centre.
En fi, els mestres som corporativistes (molt!) i ens costa dir que un company ho fa malament, i per tant, callem i seguim, que total, pobret fa el que pot i total, només seran uns dies...
RSS Feed