Quim Balaguer

 
Ja hi hem tornat. Tot al 100%. Una feinada. En setmanes com aquesta es nota molt que el CFA mollerussa s'ha fet gran. Molta gent amunt i avall, molta informació, cursos, gent, "notes mentals" (com deia aquell) a paletades,... un no parar. Però els resultats van sent cada cop més evidents. Hi ha molta gent que ve al CFA de lluny per seguir la seva formació. Com ha de ser. Crec que ha estat tot un encert la tutoria als nous mestres sobre l'educació d'adults en general, i en particular sobre els grups que tindran. S'han sorprès pels diferents nivells i la varietat, pel seu desconeixement de la FPA, però l'acollida ha estat bona per part de tothom.

I quan ha portàvem dos dies de classe, amb tot preparat, començant a conèixer els nous alumnes, pensant en l'aplicació de l'ARC als nous cursos, il.lusionat,... la pericarditis!!!
Apa ja la tenim aquí, com cada 3 o 4 anys. Toca-te'ls!!! Uns 8 o 10 dies de baixa, aixafat, cansat, sense respirar al 100%, i endarrerint feina. Ja hi he parlat amb les Dolors, i evidentment que no hi pateixi, que reposi, que ja enviaran algú... Però quina mala sort.
Em perdo classes, em perdo una Prova de Nivell per a un curs d'anglès, les classes de bateria amd el David,... Les il.lusions amb què havia començat, de moment aturades. Però millor que d'altres anys, això sí. Al segon dia ja m'he pogut aixecar i xafardejar l'ordinador, fer un tomet per casa, parlar per telèfon,... em sembla que la recuperació serà més ràpida que d'altres anys.
Paciència.

Això sí. Si en tinc ganes, podré avançar feina amb el moodle, enviar formularis on line, gràcies a les TIC's no desconnectaré del tot!!



Leave a Reply.