Carai!!
Aquí, a casa i de repòs absolut. Bondat absoluta des de fa 19 dies. Llegeixo, però no és el mateix que fer-ho per gust a l'estiu. Ara ho faig perquè no puc fer res més... Qualsevol cosa em cansa i de seguida m'apareix el dolor al pit, per tant, repòs.
Justament avui és el primer dia que penso posar-me davant de l'ordinador més estona de l'habitual. A veure què...
De moment bé. Penso seguir el curs de PNL a distància, revisar el moodle del CFA, llegir el diari, i després em sembla que cap al llit a seguir llegint...
Una merda això de les pericarditis. Aquesta última m'ha tocat. La tercera en un mes i deu dies, és massa per no donar-hi importància. Per això faig bondat de la bona, encara que la resignació, l'alerta constant, o l'estar pendent de qulasevol doloret al pit em fa estar neguitós tot el dia.
I mentrestant, esperant a veure quan començo a treballar. No m'havia passat mai, estar tants dies de baixa. Em sap greu no poder seguir el ritme, arribar a l'escola quan tothom estarà ja fa dies el 100% i jo m'hi hauré d'enganxar, tornar a explicar a un munt de gent el que ha passat, i sense tenir-ne ganes, que ja ho explicat prou aquests últims dies!!!
I quedar-se a casa també és un castell perquè passen el dies i segueix el doloret, perquè encara em canso al mínim esforç, perquè no puc fer gairebé res,.. Apa, un atre castell...
En fi, paciència, que és el que em dieuen. Me'n vaig al llit a llegir. Per cert, "El dilema" d'un autor americà. Bé. Història d'un judici controvertit emmig dels primers dies de presa de possessió de President del EUA, i del nomenament de la primera jutgessa del Tribunal Suprem. Entretingut.
Aquí, a casa i de repòs absolut. Bondat absoluta des de fa 19 dies. Llegeixo, però no és el mateix que fer-ho per gust a l'estiu. Ara ho faig perquè no puc fer res més... Qualsevol cosa em cansa i de seguida m'apareix el dolor al pit, per tant, repòs.
Justament avui és el primer dia que penso posar-me davant de l'ordinador més estona de l'habitual. A veure què...
De moment bé. Penso seguir el curs de PNL a distància, revisar el moodle del CFA, llegir el diari, i després em sembla que cap al llit a seguir llegint...
Una merda això de les pericarditis. Aquesta última m'ha tocat. La tercera en un mes i deu dies, és massa per no donar-hi importància. Per això faig bondat de la bona, encara que la resignació, l'alerta constant, o l'estar pendent de qulasevol doloret al pit em fa estar neguitós tot el dia.
I mentrestant, esperant a veure quan començo a treballar. No m'havia passat mai, estar tants dies de baixa. Em sap greu no poder seguir el ritme, arribar a l'escola quan tothom estarà ja fa dies el 100% i jo m'hi hauré d'enganxar, tornar a explicar a un munt de gent el que ha passat, i sense tenir-ne ganes, que ja ho explicat prou aquests últims dies!!!
I quedar-se a casa també és un castell perquè passen el dies i segueix el doloret, perquè encara em canso al mínim esforç, perquè no puc fer gairebé res,.. Apa, un atre castell...
En fi, paciència, que és el que em dieuen. Me'n vaig al llit a llegir. Per cert, "El dilema" d'un autor americà. Bé. Història d'un judici controvertit emmig dels primers dies de presa de possessió de President del EUA, i del nomenament de la primera jutgessa del Tribunal Suprem. Entretingut.
RSS Feed